LLARENA EL "ACOMODADOR"

Des que es va fer càrrec de la causa "contra los independentistas" el jutge Llarena ha vingut demostrant que, en aquest afer, tot s'hi val.

Així ens està fent un curs sobre com retorçar la realitat en benefici del fi pretés (i ja decidit), quan no inventant-la directament, en fidel aplicació a la doctrina que Nicolàs Maquiavelo bastia a "El Príncipe" (no confondre amb Felipe V+I, aquest és pitjor).

Tant justifica els mitjans per a assolir un suposat fi superior que Llarena no dubta a "crear" escenaris diferents per a mateixes circumstàncies.

Entre les seves "creacions" podem trobar des de la "interpretación ámplia del concepto de violéncia" passant per la doctrina de responsabilitat personal per actes de tercers, per l'utilització de criteris d'oportunitat política, per la consideració que conviccions polítiques com a element delictiu -delictes d'opinió- i fins a construcció de diversos arguments contradictoris amb el seus de propis (i amb doctrina TCE).

Aquest darrer és el cas de Jordi Sànchez de qui va dir  “no només no ha renunciat a l’activitat pública que –des de diversos fronts- ha servit d’instrument per a l’execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura que té un líder que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política quer va conduir a les actuacions de les que neixen les responsabilitats” i que “va desembocar en l’aplicació de l’article 155” per tal de fonamentar la resolució en la que li denegava la llibertat (per enèsima vegada), mantenint una molt injusta presó preventiva.

Argument contradictori amb la seva mateixa argumentació del cas Jordi Sànchez ha estat la d'en Joaquim Forn al que també li ha denegat la llibertat (mantenint-lo en la mateixa injusta presó preventiva) malgrat que en Forn havia renunciat a l'acta de diputat i declarat en presència davant del (in) jutge Llarena que abandonava per sempre més l'activitat política.

Aquestes manifestes contradiccions a l'hora de motivar autes per mantenir la (injusta) presó preventiva posen de manifest que l'important és el fi i  no pas la veritat.

Podríem dir que Llarena és "l'acomodador" del arguments a la voluntat d'un Estado que no vol més que venjança, humiliació, repressió i escarment.

I ho fa sense ruboritzar-se, malgrat que fins i tot companys de professió li ho recriminen, perquè n'és conscient i forma part de l'Estado, perquè l'important -el fi- és "la razón de Estado" i no ho és la Justícia. D'Aquí que justifiquin els mitjans que han retornat EspaÑa a époques més fosques on imperava -com ara- la venjança política, la repressió de les ideés i del poble.

No sabem qui jutja a un jutge del TOP (en democràcia TS, en dictadura TOP -com durant el franquisme-) però desitjo que, algun dia no molt llunyà, hagi de respondre dels comportament que des d'una òptica jurídica siguin delictius.

ESPAÑA EN UN RECULL. La democràcia s’extingeix a EspaÑa.

Amb poques hores de diferència s’han donat tres notícies que, combinades, ofereixen el retrat fotogràfic del que és EspaÑa.

Una de les besnétes polítiques de Franco va ser condecorada pel seu pare, Felipe V+I, amb la insígnia del “Toisó d’Or”.

Val a dir que el Toisó d’Or és  un Orde de cavalleria creada per Felip el Bo de Borgonya (Duc de Borgonya) l’any 1430.

La Corona és una institució anacrònica, que distingeix una nena de 13 anys que no reuneix cap mèrit personal i que ara per ara només podrà regnar en el seu país sempre que el papa i la mama no tinguin un altre fillet i els sortís mascle, perquè llavors la primogenitura de la nena se’n va en orris en regir a España la prioritat pel primer fill amb penis i no pas amb vulva (a EspaÑa sempre han tingut tirada a donar més importància als baixos que al cervell).

No deixa de ser indiciari que la màxima condecoració que concedeix la Corona de EspaÑa sigui una insígnia d’origen medieval i no espanyola. Bé, tota la institució monàrquica és medieval en si mateixa i no espanyola (“...la niña, que el próximo mes de octubre cumplirá 13 años, ha recibido de manos de su padre la insignia del Toisón de Oro, la máxima condecoración que entrega la Corona...”).

El Gobierno de EspaÑa, mitjançant el seu ministro de (in)justícia, no es ruboritza en demostrar públicament el que és un fet : No hi ha separació de poders a EspaÑa.

Així el susdit individu no es va reprimir a l’hora d’explicar què és el que farà el Tribunal de Orden Público EspaÑol (conegut a EspaÑa com a Tribunal Supremo) i els tempos en el que ho farà. Sigui dit, ens va explicar el que el Gobierno de EspaÑa li ha encarregat al tribunal en qüestió i el que li ho encarregarà més endavant “...cree que el 1-O se financió con dinero del FLA, ha comentado que si la financiación de Catalunya llega del Estado mediante el Fondo de Liquidez Autonómica, es probable que una parte se destinara a la consulta, aunque no hayan hallado por ahora indicios.”

Una altra demostració del mateix és la pressió exercida sobre el Tribunal ConstituPPcional pel Gobierno de España en el recurs contra la sessió d’investidura del Parlament de Catalunya “...Antes de que los magistrados se reunieran hubo contactos entre miembros del Gobierno y del Tribunal Constitucional. Los ministros, y el propio Rajoy, en primera línea, según fuentes del Ejecutivo, transmitieron a quienes tenían que tomar la decisión, la grave situación en la que se ponía al Estado si se permitía que el expresidente de la Generalitat resultara investido por la Cámara catalana...”

Per tancar la triada el qui fora l’ideòleg de l’exercici de la violència institucional del Estado de EspaÑa l’1-O contra població civil i pacífica (aquell Guàrdia Civil que es germà del que fora president del TCE i militant del PP), ens delecta amb un relat totalitari-reaccionari-franquistoide en declaració en seu judicial “...El testigo, que declaró durante cuatro horas y media, llegó a afirmar que "el cumplimiento de la ley está por encima de la convivencia ciudadana", según fuentes jurídicas.” Talment com feien els de la Brigada Político Social.

Necessiteu més arguments?

Felipe VI: “Hemos asentado definitivamente la democracia”

http://www.lavanguardia.com/politica/20180130/44409489948/princesa-leonor-felipe-vi-toison-de-oro.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20180201/44444252022/catala-defiende-inhabilitacion-lideres-soberanistas-sin-condena-firme.html

https://politica.elpais.com/politica/2018/01/28/actualidad/1517164077_657245.html

http://www.elperiodico.com/es/politica/20180201/perez-cobos-mossos-referendum-1-o-6593621

DE LES TIETES A LA GRANOTA i L’ESCORPÍ, PASSANT PELS CANGURS.

Com n’és de complicat això del procés a Catalunya.

De vegades sembla incomprensible i és quan hem de fer una pausa per mirar de comprendre i rearmar-nos.

Ahir, el President del Parlament de Catalunya, en Roger Torrent, va decidir ajornar (que no suspendre) la sessió d’investidura de President de la Generalitat a l’espera de resolució definitiva del TCE sobre els recursos presentats a la pila de mesures cautelars que pretenen imposar al Parlament de Catalunya.

I ho va fer, entre altres motius, per exercir l’empara que el Molt Honorable President de la Generalitat a l’exili, en Carles Puigdemont, li havia demanat per carta el dia anterior i vist que el President no hi era ni se l’esperava.

En conèixer l’ajornament vaig pensar que automàticament es desconvocaria la concentració que les entitats sobiranistes havien llançat per donar suport a la investidura.

Poc després vaig saber que no. No es desconvocava res i es reconvertia en “manifestació”.

Va ser en aquest mateix moment que vaig veure clar que alguns començaven a maniobrar per capitalitzar, de forma partidista, els sentiments populars que generava l’ajornament de la sessió d’investidura.

L’ ANC, colonitzada des de la seva fundació pel món convergent, mobilitzava els escamots del “tietisme convers” -ja se sap que no hi ha res més combatiu que els nous conversos- per exigir al President del Parlament la investidura de Puigdemont al preu que fos; això sí, sempre que el preu el paguin altres, és clar.

Simultàniament els CDR’s (autònoms i assemblearis i per això dominats tàcticament en la seva majoria pel món de les CUP) mobilitzaven els seus “Cangurs” (*) per accedir a l’interior del recinte del Parc de la Ciutadella a fer “unnosequè” que no servir per a res més que per donar imatges als mitjans unionistes, provocar un parell de detinguts i posar en un inútil compromís els Mossos d’Esquadra -que van patir diversos lesionats-, per a delit del PPSC’s del 155.

De mentre, la granota republicana, continuava intentar travessar el riu de les turbulències per la independència duent, damunt el seu llom, l’escorpí de l’aprofitament partidista de l’ajornament del debat d’investidura sense recordar-li a ningú -ni al que no hi era- que no fa massa es va proclamar la República Catalana i deixada en suspens en només 13 segons.

Serà la granota la que aconsegueixi travessar el riu de les turbulències per la independència i arribar a la costa de la República, però ho haurà de fer recordant el que porta damunt el llom i sabent desempallegar-se, amb un cop de potes, quan intueixi que l’escorpí és a punt de picar-la perquè, per damunt de tot, un escorpí sempre és escorpí i no pot evitar picar encara que s’estiguin acostant a la riba o, potser, precisament per això.

(*) Cangurs: Apel·latiu pel que es coneixien els equips de voluntaris dels CDR’s que havien de saltar les tanques del Parc de la Ciutadella per facilitar la entrada massiva dels manifestants per poder portar al Parlament el President exiliat -que hauria vingut de Bèlgica- camuflat entre la massa disfressada de Puigdemont amb caretes de cartolina.

O ho considerem d’un naïf desbordant -indigne del que ens estem jugant- o, si li donem credibilitat a la tàctica, ho considerem un error suïcida que pot posar en alerta a en Zoido i els seus piolins en haver fet una demostració de com es podria accedir al Parlament.

ESPAÑA. UN ESTAT ANTIDEMÒCRATA i ANTIJURíDIC.

Un ministre d’ EspaÑa que vol evitar que una persona cercada per la (in)justícia pugui entrar al “Territorio Nacional” i poder detenir-lo. Presumpte comportament delictiu el seu.

Un Jutge del Supremo utilitzant arguments d’ oportunitat política per negar-se a activar la euro ordre de detenció que li demanava la Fiscalia (te lo afina). La política en la (in)justícia espaÑola que evidencia que són presos i exiliats polítics.

Un presidente del Gobierno de EspaÑa dient que faran tot el possible per a que Puigdemont no sigui President. Colpisme antidemocràtic que anul·la el resultat electoral del 21-D i per tant el principi de sobirania popular (per segona vegada després de la sentència contra l’ Estatut de 2006).

Un Jefe del Estado, el Borbó Felipe V+I -net polític de Franco-, que avala l’ utilització de la violència de Estado contra un poble pacífic i què tracta els catalans com a serfs i no pas com a ciutadans.

EspaÑa és un Estado antidemocràtic, sense separació de poders i antijurídic per sistema, en el que la regressió democràtica no tindrà aturador, que no vol fer justícia, vol venjança i per aconseguir-la construeixen relats de ficció, s’ inventen imputacions, supòsits delictius i incompleixen les seves pròpies lleis -aquelles que ens acusen de no respectar-.

La Monarquia, el Poder executiu, el Poder judicial i el Poder Econòmic, tots plegats i amb la col·laboració dels mitjans de comunicació a sou dels Presupuestos Generales del Estado, en clara connivència antidemocràtica i antijurídica.

EspaÑa es así, señorita!

https://goo.gl/R1Uf13 (Pérez Royo)

https://goo.gl/u5R7i9 (Martín Pallín)