Com
n’és de complicat això del procés a Catalunya.
De
vegades sembla incomprensible i és quan hem de fer una pausa per mirar de
comprendre i rearmar-nos.
Ahir,
el President del Parlament de Catalunya, en Roger Torrent, va decidir ajornar
(que no suspendre) la sessió d’investidura de President de la Generalitat a l’espera
de resolució definitiva del TCE sobre els recursos presentats a la pila de
mesures cautelars que pretenen imposar al Parlament de Catalunya.
I
ho va fer, entre altres motius, per exercir l’empara que el Molt Honorable
President de la Generalitat a l’exili, en Carles Puigdemont, li havia demanat
per carta el dia anterior i vist que el President no hi era ni se l’esperava.
En
conèixer l’ajornament vaig pensar que automàticament es desconvocaria la
concentració que les entitats sobiranistes havien llançat per donar suport a
la investidura.
Poc
després vaig saber que no. No es desconvocava res i es reconvertia en “manifestació”.
Va
ser en aquest mateix moment que vaig veure clar que alguns començaven a
maniobrar per capitalitzar, de forma partidista, els sentiments populars que
generava l’ajornament de la sessió d’investidura.
L’
ANC, colonitzada des de la seva fundació pel món convergent, mobilitzava els
escamots del “tietisme convers” -ja se sap que no hi ha res més combatiu que
els nous conversos- per exigir al President del Parlament la investidura de
Puigdemont al preu que fos; això sí, sempre que el preu el paguin altres, és
clar.
Simultàniament
els CDR’s (autònoms i assemblearis i per això dominats tàcticament en la seva
majoria pel món de les CUP) mobilitzaven els seus “Cangurs” (*) per accedir a
l’interior del recinte del Parc de la Ciutadella a fer “unnosequè” que no
servir per a res més que per donar imatges als mitjans unionistes, provocar un
parell de detinguts i posar en un inútil compromís els Mossos d’Esquadra -que
van patir diversos lesionats-, per a delit del PPSC’s del 155.
De
mentre, la granota republicana, continuava intentar travessar el riu de les
turbulències per la independència duent, damunt el seu llom, l’escorpí de l’aprofitament
partidista de l’ajornament del debat d’investidura sense recordar-li a ningú -ni
al que no hi era- que no fa massa es va proclamar la República Catalana i
deixada en suspens en només 13 segons.
Serà
la granota la que aconsegueixi travessar el riu de les turbulències per la
independència i arribar a la costa de la República, però ho haurà de fer
recordant el que porta damunt el llom i sabent desempallegar-se, amb un cop de
potes, quan intueixi que l’escorpí és a punt de picar-la perquè, per damunt de tot,
un escorpí sempre és escorpí i no pot evitar picar encara que s’estiguin acostant
a la riba o, potser, precisament per això.
(*)
Cangurs: Apel·latiu pel que es coneixien els equips de voluntaris dels CDR’s que
havien de saltar les tanques del Parc de la Ciutadella per facilitar la entrada
massiva dels manifestants per poder portar al Parlament el President exiliat -que
hauria vingut de Bèlgica- camuflat entre la massa disfressada de Puigdemont amb
caretes de cartolina.
O
ho considerem d’un naïf desbordant -indigne del que ens estem jugant- o, si li donem credibilitat a la tàctica, ho
considerem un error suïcida que pot posar en alerta a en Zoido i els seus piolins en haver fet una demostració de com es podria
accedir al Parlament.
