INDEFINICIONS INSIGNIFICANTS.

Hi ha qui havent estat radicalment federalista ara milita en les files independentistes. I no són pocs aquests.
Empesos per l’anorreament de la sobirania popular que va significar la sentència post referèndum contra l’Estatut de 2006, tots aquests, ho van veure clar: No hi ha cap possibilitat d’encaix federalista amb qui no reconeix la sobirania de l’altre.
En una federació els estats o regions (autonomies) es reconeixen com a entitats sobiranes, en tant que gaudeixen de poders exclusius que no poden ser exercitats per un govern central, al temps que els estats o regions (autonomies) que la constitueixen cedeixen llurs drets quant a la política i representació exterior i la defensa militar.
És la pedra angular, el reconeixement de la sobirania.
Com hem d’entendre doncs la insistència de PSOE’c, UDC i CSQEP en anar per una via de “tall” federalista, especialment quan PP (imprescindible) deixa clar que de cap de les maneres?
Com poden creure en aquesta possibilitat a CSQEP quan en Pablo Iglesias manté un discurs antisobiranista, especialment quan parla fora de Catalunya pensant que no el sentirà ningú des d’aquí?
Resulta Còmic-Patètic cada vegada que algú des del PSOE’c, UDC, BComú i CSQEP (confluències d'ICV amb PODEMOS) s’ha de significar respecte de la sobirania de Catalunya i han de definir el seu model d’estat.
Doncs La Barrina només ho entén d’una manera, es tracta d’una in-definició (per a no definir-se) in-significant (per a no significar-se). O sigui, allò tan antic de “faci’ns confiança que nosaltres ja farem el que ens convingui”. La veritable i més vella política del món.
I això és el que votaran els qui ho facin per Catalunya Sí Que Es Pot, votaran per a la vella manera de fer política disfreçada de noves maneres.
La Barrina creu que les coses han d’estar clares, d’una banda els sobiranistes (Junts pel Sí + CUP) a l’altra costat els Unionistes (C’s + PP), que és el que es veurà el 27-S (fins i tot el PP ho sap).
Per tant, si no voleu que el vostre vot no es perdi, cal votar opcions clares. Si esteu pel dret a decidir i voleu una Catalunya sobirana voteu les opcions que ho propugnen. Si, per contra, creieu en un estat unitari i si voleu una Catalunya sotmesa i vassalla cal que voteu les opcions que ho defensen.
Així, sense complexos. 
Deixem que els que volen treure profit de les indefinicions insignificants quedin indefinidament insignificants a partir del 27-S i esborrada la seva veritable i més vella forma de fer política, per sempre més.

JOAN PLANAS. INDEPENDENTISTA, UNIONISTA O APROFITAT?

Molt hàbil en Joan Planas.

Té mig país debatent si era independentista i ara ha mutat o si en realitat no ho havia estat mai.

Tant és, no és pas aquesta la qüestió.

Màrqueting pur. Aprofitar la situació del “procés” a Catalunya per a guanyar uns calerons (venent el llibre).

Va saber intuir que la diferència estratègica per a tenir minuts de tele, micròfons i vendre un llibre residia en explicar la “conversió a l’unionisme” des d’una posició independentista.

Així que es va construir una psicomutació només per a fer diners. El guió és de “un jove català que pateix una disfunció mental recupera el seny mercès a una teràpia consistent en parlar amb un munt d’espanyols a les barres d’un altre munt de bars”.

No queda clar si era independentista i ara no o simplement ja era unioniste i ho dissimula per a vendre exemplars (opció preferida per La Barrina).

Sí que queda clar, però, que és un aprofitat.

En una intervenció a RAC1 aquest cap de setmana passat (23 agost al programa Via Lliure) no va tenir cap problema en reconèixer que ell el que (en realitat) vol és vendre el seu llibre.

El personatge i el guió semblen de medalla de llautó.

Allò que, en castellà, en diuen "Un Jeta".

Tot sia dit i entès com a una humil opinió.

No serà pas La Barrina qui li compri (ni el llibre ni la història).

http://ves.cat/mfoD

http://ves.cat/mfoz

HO ENTENDRAN AIXÒ?

L’any 1968 en Josep Lluís Ortega Monasterio composà i estrenà l’havanera “El Meu Avi”.
Aquella lletra va tenir problemes per superar la censura de la època (tardo franquisme) per un parell de detalls, els “Visca Catalunya, visca el Català” i el “Tingueren la culpa els americans”.
Com sigui (no desvetllarem, per ara, la forma en la que l’autor va aconseguir el visat de la censura) la cançó es va estrenar i esdevingué un símbol identitari a la Catalunya dels darrers anys del Règim Franquista.
Fins aquí tot sabut (O no).
El que potser no és tant sabut és que...
Josep Lluís Ortega Monasterio va poder “colar” la lletra a la censura estovant emocionalment el funcionari en qüestió (un tal Ayala, amb qui li unia certa amistat) en recordar-li que el seu avi també havia anat a Cuba i utilitzant la seva condició de militar.
Perquè en Josep Lluís Ortega Monasterio era militar de l’exèrcit d’Espanya, on va arribar al grau de Coronel.
Però com és possible que un militar de l’exercit espanyol fos l’autor d’una havanera, escrita en català, que seria reconeguda com un dels himnes oficiosos de la identitat catalana?
Josep Lluís Ortega Monasterio (8/08/1918 - 18/01/2004), fill d’una família de llarga tradició militar, va néixer a Santoña (Cantàbria) i va passar part de la seva infantesa a Mutriku (Guipúscoa). A l’edat de 8 anys va quedar orfe de pare i mare i va anar a viure a casa dels seus oncles a Palol d’Onyar (Quart-Girona).
Com a militar va estar destinat a diversos llocs entre d’altres el nord d’Àfrica, Jaca, Puigcerdà, Maó i Palamós.
Fins que l’any 1976 l’enxampen amb unes octavetes de la “Unión Militar Democrática” (los Umedos, sense “h”, per l’UMD) associació clandestina a la qual pertanyia. Això li va valdre l’expulsió de l’exèrcit espanyol després d’haver complert presó militar a Cadis. L’Any 1984 va ser rehabilitat i restituït per sentència judicial, assolint el grau de coronel (encara que no es va reincorporar).
Anecdòtica, però significativa, és la seva condició de “perico”. La seva afició pel RCD. Espanyol la exterioritzava duent l’escut del club al frontis de la gorra marinera que habitualment feia servir.
Josep Lluís Ortega Monasterio era un conglomerat de circumstàncies (com tothom), nascut a Santoña, criat per parts a Guipúscoa i Catalunya, militar de carrera, membre de la Unión Militar Democrática (UMD), perico i creador de “El Meu Avi”, himne de la identitat catalana abans de la transició a la democràcia.
I a què treu cap tot això?
Doncs treu cap a que, com a casa nostra sabem, els catalans som d’aquí o venim d’allà. Són els múltiples llocs d’origen, els infinits itineraris transitats i els intemporals moments d’arribada el que ens fa com som i són aquests catalans els que fan a Catalunya com és.
Català se'n sent qui vol sentir-se’n car aquesta identitat no és sanguínia sinó sentimental, cada català és com vol ésser i Catalunya serà allò que els catalans vulguin que sigui, perquè se sent nació.
Tard o d’hora. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Ortega_Monasterio

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/el-meu-avi/video/3317950/

Vídeo: Minuts del 14’:55” al 16’:20” i del 24’:40” al 25’:30”

PP i PSOE VOLEN UNA CATALUNYA INDEPENDENT

PP i PSOE volen una Catalunya independent. Sinó no s’entén.

Els grans partits estatals no paren d’enviar senyals per decantar el vot dels catalans cap a les opcions polítiques sobiranistes en detriment de les que aposten per terceres vies, diferents terceres vies però que tenen en comú aconseguir un acord pactat amb el govern d’Espanya.

No fa gaires hores que en Mariano Rajoy anunciava la possibilitat de modificar la Constitución Española. Però poquet, només en allò referent a la successió a la corona d’Espanya i per blindar les competències de l’Estat front a les Comunitats Autònomes (que pretenen reduir a ser un simple apèndix de La Administración General del Estado). De resoldre problemes amb el sentiment nacional català ni parlar-ne i el pacte fiscal ni esmentar-ho.

Reforma però poquet... i poc a poc.

Rajoy anunciava que (de tenir força de govern després de les eleccions) plantejarà la proposta de reforma durant la propera legislatura i que el debat durarà... quatre anys!

També ens va il·lustrar respecte de l’informe que ha de servir de base a la anunciada proposta de reforma: el modern informe del Consejo de Estado elaborat l’any 2006 a instàncies de José Luís Rodríguez Zapatero, això sí, degudament amputat en la part que plantejava una tímida mirada federalista.

Per la seva part el PSOE no para d’aturar el peus al que queda del PSC, renyant-los públicament, els fan esborrar qualsevol referència al dret a decidir i els posen a parir per les adhesions a l’AMI (Iceta electrocutat i l’Àngel Ros fent més ziga-zagues que un motorista a les rondes de Barcelona en hora punta).

Així les coses resulta que les forces sobiranistes, que propugnen la independència, només s’hauran de preocupar de fer una campanya (pro)positiva, que de desmuntar els arguments dels defensors de terceres vies i dels acords amb el Gobierno de España ja s’encarreguen PP i PSOE deixant “clarito, clarinete” que de reconèixer fets diferencials i sobiranies res de res.

Resulta evident que el PPSOE enfronten un NO GEGANTÍ tant a les propostes de Catalunya Sí que es Pot, com a les del PSC i les d’ UDC (graciosa la “ramonetada” d’aquests darrers anunciant el seu suport al futur govern d’Espanya).

Doncs sí, les forces submissionistes ho tenen pelut mentre que els sobiranistes i els negacionistes només han de continuar refermant llurs respectius arguments i posicions que, això sí, són clars i notòries.

Sembla clar que al PP i al PSOE els interessa una victòria de les forces sobiranistes el proper 27-S que els permeti lliurar batalla, amb totes les armes al seu abast, per mostrar-se com el millor defensor de la Unidad de la Patria durant la campanya electoral del desembre.

Una vegada més volen convertir Catalunya en munició per llançar al contrincant, en element aglutinador dels “antis” i en l’espantall que atiar en els territoris del subsidi.

No hi ha cap dubte, la campanya electoral per a les estatals serà una campanya contra Catalunya i ja s’ho estan preparant.

De veritat que CSQEP, PSC i UDC no ho veuen que amb aquella gent és impossible?

La Barrina.

DE BARCELONA EN COMÚ A CATALUNYA SÍ QUE ES POT.

No han calgut 100 dies de gràcia, ni que cap partit de la oposició municipal hagi hagut de fer no res, per a evidenciar que l’alcaldessa Ada Colau no pot.

Ha estat ella mateixa en un escrit a la seva pàgina personal de Facebook qui ho explica.

Teniu un enllaç per anar al seu Facebook i una imatge annexa. 
L'Amadeu Recasens ens diu que el "top manta no es soluciona només amb actuacions policials”. Gran novetat!

En relació a la mort d’un home d’origen senegalès a Salou és en Jaume Asens qui ens il·lustra des del seu compte de Twitter amb “In memoriam senegalés anónimo. Primera víctima criminalitzación pobreza del verano. Su muerte nos señala!” Constricció tipus apòsit preventiu, aquells de posar-te abans de fer-te la ferida. 
En resum, que en poques setmanes hem arribat a la conclusió que “Barcelona no es pot”, que demanen comprensió i més temps i ens diuen que faran tot el possible. Pim-pam!

El detall de la carta estaria bé si no fora perquè hi ha molta gent que s’ho va creure...

També estaria bé si fos per explicar com de dura és la realitat i com els ha sorprès...

També estaria bé si fos una sincera declaració d’incapacitat sobrevinguda (o congènita, tant s’hi val)...

No estarà bé si es tracta de voler camuflar haver fet una campanya de plantejaments utòpics, retorçats amb demagògia, per a crear un discurs populista...

No estarà bé si només pretén vestir, de sorpresa ignorant, quelcom de prou conegut que ja es tenia previst i comptat...

Cadascú que faci la seva valoració.

De moment dedicarem una estona a pensar com ha d’afectar en la presa de decisió de vot (pel proper 27-S) el fet que, els de la mateixa corda dels que ara ens diuen que a Barcelona no es pot, ens estiguin dient, però, que a Catalunya sí que podran.

https://www.facebook.com/ada.ballano?fref=ts

https://twitter.com/Jaumeasens