De vegades el subconscient aconsegueix
fugir de les cadenes que els imposem.
Això li podria haver passat avui a en (José) Lluís
(Franco) Rabell a RAC1.
Rabell ha defensat amb contundència,
quasi vehemència, que el règim espanyol ha seguit una senda involucionista i re
centralitzadora, amb mancances democràtiques i que Catalunya és una nació.
Llavors, reconeix la sobirania del
poble català i insinua una solució rupturista?
Perquè partint del que ha dit es fa
difícil mantenir el discurs de la negociació pactada per aconseguir “Construir
una Catalunya democràtica i socialment avançada”.
La qüestió és: S’ha equivocat de
llista o és que s’ha venut a un projecte contrari a les seves conviccions?
Sigui com sigui, el que es pot
escoltar en el tall de l’enllaç, se li ha entès clar i sembla difícil de lligar
amb els plantejaments utòpics i emprenyats (tipus Joan Herrera) i els populistes i demagògics
a conveniència (tipus Pablo Iglesias).
Potser que al nom de la candidatura “Catalunya
Sí que es Pot” li afegeixin el “Però no, Podem”.
Només així es pot entendre perquè el símbol de la candidatura és una roda plena de pals.
En fi, el que ha dit, dit està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada