dimecres, 12 d’agost del 2015

DE BARCELONA EN COMÚ A CATALUNYA SÍ QUE ES POT.



No han calgut 100 dies de gràcia, ni que cap partit de la oposició municipal hagi hagut de fer no res, per a evidenciar que l’alcaldessa Ada Colau no pot.
Ha estat ella mateixa en un escrit a la seva pàgina personal de Facebook qui ho explica.
Teniu un enllaç per anar al seu Facebook i una imatge annexa. 
L'Amadeu Recasens ens diu que el "top manta no es soluciona només amb actuacions policials”. Gran novetat!
En relació a la mort d’un home d’origen senegalès a Salou és en Jaume Asens qui ens il·lustra des del seu compte de Twitter amb “In memoriam senegalés anónimo. Primera víctima criminalitzación pobreza del verano. Su muerte nos señala!” Constricció tipus apòsit preventiu, aquells de posar-te abans de fer-te la ferida. 
En resum, que en poques setmanes hem arribat a la conclusió que “Barcelona no es pot”, que demanen comprensió i més temps i ens diuen que faran tot el possible. Pim-pam!
El detall de la carta estaria bé si no fora perquè hi ha molta gent que s’ho va creure...
També estaria bé si fos per explicar com de dura és la realitat i com els ha sorprès...
També estaria bé si fos una sincera declaració d’incapacitat sobrevinguda (o congènita, tant s’hi val)...
No estarà bé si es tracta de voler camuflar haver fet una campanya de plantejaments utòpics, retorçats amb demagògia, per a crear un discurs populista...
No estarà bé si només pretén vestir, de sorpresa ignorant, quelcom de prou conegut que ja es tenia previst i comptat...
Cadascú que faci la seva valoració.
De moment dedicarem una estona a pensar com ha d’afectar en la presa de decisió de vot (pel proper 27-S) el fet que, els de la mateixa corda dels que ara ens diuen que a Barcelona no es pot, ens estiguin dient, però, que a Catalunya sí que podran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada