L’any 1968 en Josep Lluís Ortega Monasterio composà i estrenà l’havanera
“El Meu Avi”.
Aquella lletra va tenir problemes per superar la censura de la època (tardo franquisme) per un parell de detalls, els “Visca Catalunya, visca el Català” i el “Tingueren la culpa els americans”.
Com sigui (no desvetllarem, per ara, la forma en la que l’autor va aconseguir el visat de la censura) la cançó es va estrenar i esdevingué un símbol identitari a la Catalunya dels darrers anys del Règim Franquista.
Fins aquí tot sabut (O no).
El que potser no és tant sabut és que...
Josep Lluís Ortega Monasterio va poder “colar” la lletra a la censura estovant emocionalment el funcionari en qüestió (un tal Ayala, amb qui li unia certa amistat) en recordar-li que el seu avi també havia anat a Cuba i utilitzant la seva condició de militar.
Perquè en Josep Lluís Ortega Monasterio era militar de l’exèrcit d’Espanya, on va arribar al grau de Coronel.
Però com és possible que un militar de l’exercit espanyol fos l’autor d’una havanera, escrita en català, que seria reconeguda com un dels himnes oficiosos de la identitat catalana?
Josep Lluís Ortega Monasterio (8/08/1918 - 18/01/2004), fill d’una família de llarga tradició militar, va néixer a Santoña (Cantàbria) i va passar part de la seva infantesa a Mutriku (Guipúscoa). A l’edat de 8 anys va quedar orfe de pare i mare i va anar a viure a casa dels seus oncles a Palol d’Onyar (Quart-Girona).
Com a militar va estar destinat a diversos llocs entre d’altres el nord d’Àfrica, Jaca, Puigcerdà, Maó i Palamós.
Fins que l’any 1976 l’enxampen amb unes octavetes de la “Unión Militar Democrática” (los Umedos, sense “h”, per l’UMD) associació clandestina a la qual pertanyia. Això li va valdre l’expulsió de l’exèrcit espanyol després d’haver complert presó militar a Cadis. L’Any 1984 va ser rehabilitat i restituït per sentència judicial, assolint el grau de coronel (encara que no es va reincorporar).
Anecdòtica, però significativa, és la seva condició de “perico”. La seva afició pel RCD. Espanyol la exterioritzava duent l’escut del club al frontis de la gorra marinera que habitualment feia servir.
Josep Lluís Ortega Monasterio era un conglomerat de circumstàncies (com tothom), nascut a Santoña, criat per parts a Guipúscoa i Catalunya, militar de carrera, membre de la Unión Militar Democrática (UMD), perico i creador de “El Meu Avi”, himne de la identitat catalana abans de la transició a la democràcia.
I a què treu cap tot això?
Doncs treu cap a que, com a casa nostra sabem, els catalans som d’aquí o venim d’allà. Són els múltiples llocs d’origen, els infinits itineraris transitats i els intemporals moments d’arribada el que ens fa com som i són aquests catalans els que fan a Catalunya com és.
Català se'n sent qui vol sentir-se’n car aquesta identitat no és sanguínia sinó sentimental, cada català és com vol ésser i Catalunya serà allò que els catalans vulguin que sigui, perquè se sent nació.
Tard o d’hora.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Ortega_Monasterio
Vídeo: Minuts del 14’:55” al 16’:20” i del 24’:40” al 25’:30”
Aquella lletra va tenir problemes per superar la censura de la època (tardo franquisme) per un parell de detalls, els “Visca Catalunya, visca el Català” i el “Tingueren la culpa els americans”.
Com sigui (no desvetllarem, per ara, la forma en la que l’autor va aconseguir el visat de la censura) la cançó es va estrenar i esdevingué un símbol identitari a la Catalunya dels darrers anys del Règim Franquista.
Fins aquí tot sabut (O no).
El que potser no és tant sabut és que...
Josep Lluís Ortega Monasterio va poder “colar” la lletra a la censura estovant emocionalment el funcionari en qüestió (un tal Ayala, amb qui li unia certa amistat) en recordar-li que el seu avi també havia anat a Cuba i utilitzant la seva condició de militar.
Perquè en Josep Lluís Ortega Monasterio era militar de l’exèrcit d’Espanya, on va arribar al grau de Coronel.
Però com és possible que un militar de l’exercit espanyol fos l’autor d’una havanera, escrita en català, que seria reconeguda com un dels himnes oficiosos de la identitat catalana?
Josep Lluís Ortega Monasterio (8/08/1918 - 18/01/2004), fill d’una família de llarga tradició militar, va néixer a Santoña (Cantàbria) i va passar part de la seva infantesa a Mutriku (Guipúscoa). A l’edat de 8 anys va quedar orfe de pare i mare i va anar a viure a casa dels seus oncles a Palol d’Onyar (Quart-Girona).
Com a militar va estar destinat a diversos llocs entre d’altres el nord d’Àfrica, Jaca, Puigcerdà, Maó i Palamós.
Fins que l’any 1976 l’enxampen amb unes octavetes de la “Unión Militar Democrática” (los Umedos, sense “h”, per l’UMD) associació clandestina a la qual pertanyia. Això li va valdre l’expulsió de l’exèrcit espanyol després d’haver complert presó militar a Cadis. L’Any 1984 va ser rehabilitat i restituït per sentència judicial, assolint el grau de coronel (encara que no es va reincorporar).
Anecdòtica, però significativa, és la seva condició de “perico”. La seva afició pel RCD. Espanyol la exterioritzava duent l’escut del club al frontis de la gorra marinera que habitualment feia servir.
Josep Lluís Ortega Monasterio era un conglomerat de circumstàncies (com tothom), nascut a Santoña, criat per parts a Guipúscoa i Catalunya, militar de carrera, membre de la Unión Militar Democrática (UMD), perico i creador de “El Meu Avi”, himne de la identitat catalana abans de la transició a la democràcia.
I a què treu cap tot això?
Doncs treu cap a que, com a casa nostra sabem, els catalans som d’aquí o venim d’allà. Són els múltiples llocs d’origen, els infinits itineraris transitats i els intemporals moments d’arribada el que ens fa com som i són aquests catalans els que fan a Catalunya com és.
Català se'n sent qui vol sentir-se’n car aquesta identitat no és sanguínia sinó sentimental, cada català és com vol ésser i Catalunya serà allò que els catalans vulguin que sigui, perquè se sent nació.
Tard o d’hora.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Ortega_Monasterio
Vídeo: Minuts del 14’:55” al 16’:20” i del 24’:40” al 25’:30”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada