LA POLICIA D'ARBÚCIES TROBA UN HOME DESAPAREGUT

DUES VERSIONS DE LA MATEIXA HISTÒRIA... O no...

REDACCIÓ

Els agents de la policia local d'Arbúcies van trobar sa i estalvi un veí de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) que havia desaparegut divendres de la setmana passada. Tres dies després, l'home va ser interceptat per una patrulla dels municipals a l'entrada de la urbanització de la Joia del Montseny. Mentre duien a terme una ronda de vigilància, els efectius van veure un ciutadà que anava descalç, portava els pantalons esparracats i estava en un estat de deixadesa important. Segons es va informar ahir des de l'Ajuntament d'Arbúcies, degut a aquesta situació els agents es van aturar immediatament amb el vehicle policial, li van preguntar si es trobava bé i si necessitava ajuda. L'home va respondre amb incongruències i estava ben desorientat, tot i que es va identificar correctament. Els efectius van portar aleshores l'home a la comissaria. Després d'introduir la informació a la base de dades policials va saltar l'alarma, ja que es va comprovar que hi constava una denúncia per desaparició. L'home, que té esquizofrènia i conducta bipolar, va ser traslladat posteriorment amb una ambulància del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), a l'hospital Santa Caterina de Salt, on es va retrobar amb la seva família.

http://ves.cat/mfaB
Font: El Punt Avui

Diuen que l'home anava cap a Ciutat Gavina a la presentació  del candidat d'una formació política en un acte en el que s’havia de defensar que les eleccions que volien celebrar al país serien, només i exclusivament, per ratificar el vassallatge a l’Ogre Rajul.

L’home anava content. La darrera vegada que havia visitat la localitat Ciutat Gavina era una ciutat governada per un corregidor del seu partit, el “Partido Postular” (postulat a dit per la “Dirección Nacional”, com ha de ser).

A més, li semblava un bon candidat. En Xenofiol (que així li deien) havia estat corregidor de Vila Baetulo on va destacar per haver-la arrabassat als seus fundadors sota l’eslògan “Fuera los Romans esos!”

Pensava que se sentiria còmode.

Però ben d’hora es va anar torçant la situació.

Diuen que en arribar es va trobar que Ciutat Gavina ja no era governada pel Partido Postular i que els cartells que antigament adornaven Ciutat Gavina (amb unes precioses rates voladores de color blau) havien estat substituïts per uns que donaven la benvinguda de Ciutat Gavina a l’Associació de Municipis per la Intel·ligència (AMI), associació a la que el Partido Postular feia anys que intentava entrar, sense aconseguir-ho per motius obvis.

Per si fos poc, des que havien començat els parlaments, el candidat Xenofiol no havia parat de repetir que l’objectiu de la seva candidatura era impedir que aquell petit país s’alliberés del domini de l’Ogre Rajul, reconeixent el caràcter plebiscitari de les eleccions que s’anaven a convocar.

L’ home, sembla ser que anomenat "Marianu", s’ havia trobat, de sobte, davant els micròfons tot dient que aquelles eleccions les guanyarien a cop de vot o a cop de Tribunal Constitucional (ja ho havia fet l’any 2006 quan els representants d’aquell petit país van gosar de voler acollir-se a una mena de Carta Atorgada), en un típic exercici de Democràcia Orgànica.

A l’home dit Marianu tot li feia voltes, se li barrejaven imatges i sensacions -més desagradables a cada minut que passava- i, com si no fos prou, en el seu cap sentia incessablement la estrident veu de la excompanya de l’Ogre Rajul, la seva pròpia ex, na Alícia Camargona, cantant la cançó de moda “Els catalins”, versió de la famosa cançó “El Caloret” que temps enrere interpretava Rita la Barbera.

De sobte, en Marianu, es va veure a ell mateix abocat a una balconada mentre cridava, reiteradament, una pregunta a la multitud: Quoooo Vaaaadis? Quoooo Vaaaadis?

A Ítaca! li respongué la multitud, a Ítaca, senyor, tots junts perquè sí!

No ho va resistir... va embogir i va sortir corre-cuita sense direcció.

Tres dies va estar corrents, sense saber cap a on anava, fins que esgotat va caure en un racó del Montseny (Montejuicio en l’ idioma del regne de Rajul, quina conya!).

Quan els policies que el van trobar, tot brut, desorientat i esparracat, li van preguntar si necessitava quelcom només va encertar a dir:

“Sóc en Marianus Rajul, Ogre en cap del regne de la Terra dels Conills i us dic que vagareu per l’espai exterior sense fi i sense doblers... A fora no hi ha res, ni conills... només l’espai buit...”
Els policies van creuar una mirada i van decidir de dur-lo a cal metge, cosa que van fer mentre en Marianus Rajul cridava “No marxareu... Us ho juro per Snoopilur, del regne de Ciudadanos de Rivera...”.

Però aquesta part ja seria un altre conte.

Font: La Barrina (del Montserratí)