Tranquils
que La Barrina no farà una carta.
Però sí que podem reflexionar respecte de les dues més populars de la darrera setmana. La d’en Felipe González Márquez (àlies Isidoro), titulada “A los catalanes” i la d’en Josep Antoni Duran i Lleida, titulada “A Felipe Gonzalez i als espanyols”.
1ª Reflexió: Hem d’esperar una tercera carta escrita, per exemple, per en Lluí Rabell titulada “A Felipe González, a Duran i Lleida, als catalans, als espanyols, a Europa sencera dins un món global i solidari”?
2ª. Reflexió (Especialment dirigida a Felipe Gonzalez, a Duran i Lleida, a Pablo Iglesias, a Lluís Rabell i a tots els benintencionats -o no tant- que no paren de trepanar-nos amb “Hay que dialogar / S’ha de dialogar”):
Amb qui s'ha de dialogar?
Qui és l'altra part?
L'altra part són els que volen convertir el TC en un tribunal d'excepció?
L'altra part són els que només parlen de vèncer, sotmetre i anorrear les diferències?
I durant quants segles més s'ha de continuar intentant dialogar?
Amb el PP? Quan és sabut que diuen que NO en majúscules.
Amb el PSOE? Quan és sabut que diuen que no en minúscules.
Amb ICV-EUiA / Podemos? Quan és sabut que, en el millor del casos, diran que "sí però no", fent gala de la seva eterna i tàctica indefinició, o "no però sí" -segons a on estiguin i qui sigui l'interlocutor-.
Sabeu perfectament que en qüestions de reconeixement de la Sobirania Catalana ambdós partits (PPSOE) són bessons (de fet, trigèmins si incorporem a Ciudadanos -ara ja definitivament en castellà-) i que sense aquestes formacions no hi ha reforma possible.
La millor demostració del tarannà dialogant que espera a qui ho vulgui (torni) a intentar són les declaracions d'ahir de García Albiol: "La broma s'ha acabat!"
Aquesta és el seu concepte de negociació, "ordeno y mando", "firmes y descubrirse", terra conquerida, submissió i vassallatge, obediència deguda, autoritarisme.
Però bé, senyores i senyors del “Hay que dialogar / S’ha de dialogar”, La Barrina respecta, com no pot ser d'altra manera, la seva opinió i admira la seva paciència (al temps que espera que no sigui resignació o, encara menys, acord essencial) però agrairia pistes sobre amb qui i quan s'ha de dialogar, en especial sobre quin a de ser el quid de la qüestió.
Malgrat que La Barrina escolta molt a en Iceta, a en Duran, a en Rabell i, fins i tot, a en Pablo Iglesias i l’Albert Rivera, no acaba de rebre la informació del full de ruta dels que proposen paciència i diàleg.
I, si us plau, no torneu a acusar a altres de no tenir full de ruta.
Com que va de cartes: "Botifarra!!!"
Però sí que podem reflexionar respecte de les dues més populars de la darrera setmana. La d’en Felipe González Márquez (àlies Isidoro), titulada “A los catalanes” i la d’en Josep Antoni Duran i Lleida, titulada “A Felipe Gonzalez i als espanyols”.
1ª Reflexió: Hem d’esperar una tercera carta escrita, per exemple, per en Lluí Rabell titulada “A Felipe González, a Duran i Lleida, als catalans, als espanyols, a Europa sencera dins un món global i solidari”?
2ª. Reflexió (Especialment dirigida a Felipe Gonzalez, a Duran i Lleida, a Pablo Iglesias, a Lluís Rabell i a tots els benintencionats -o no tant- que no paren de trepanar-nos amb “Hay que dialogar / S’ha de dialogar”):
Amb qui s'ha de dialogar?
Qui és l'altra part?
L'altra part són els que volen convertir el TC en un tribunal d'excepció?
L'altra part són els que només parlen de vèncer, sotmetre i anorrear les diferències?
I durant quants segles més s'ha de continuar intentant dialogar?
Amb el PP? Quan és sabut que diuen que NO en majúscules.
Amb el PSOE? Quan és sabut que diuen que no en minúscules.
Amb ICV-EUiA / Podemos? Quan és sabut que, en el millor del casos, diran que "sí però no", fent gala de la seva eterna i tàctica indefinició, o "no però sí" -segons a on estiguin i qui sigui l'interlocutor-.
Sabeu perfectament que en qüestions de reconeixement de la Sobirania Catalana ambdós partits (PPSOE) són bessons (de fet, trigèmins si incorporem a Ciudadanos -ara ja definitivament en castellà-) i que sense aquestes formacions no hi ha reforma possible.
La millor demostració del tarannà dialogant que espera a qui ho vulgui (torni) a intentar són les declaracions d'ahir de García Albiol: "La broma s'ha acabat!"
Aquesta és el seu concepte de negociació, "ordeno y mando", "firmes y descubrirse", terra conquerida, submissió i vassallatge, obediència deguda, autoritarisme.
Però bé, senyores i senyors del “Hay que dialogar / S’ha de dialogar”, La Barrina respecta, com no pot ser d'altra manera, la seva opinió i admira la seva paciència (al temps que espera que no sigui resignació o, encara menys, acord essencial) però agrairia pistes sobre amb qui i quan s'ha de dialogar, en especial sobre quin a de ser el quid de la qüestió.
Malgrat que La Barrina escolta molt a en Iceta, a en Duran, a en Rabell i, fins i tot, a en Pablo Iglesias i l’Albert Rivera, no acaba de rebre la informació del full de ruta dels que proposen paciència i diàleg.
I, si us plau, no torneu a acusar a altres de no tenir full de ruta.
Com que va de cartes: "Botifarra!!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada