dimecres, 30 de setembre del 2015

VOSTÈS S’HAN PETAT LA DEMOCRÀCIA.

Va ser la més encertada frase que en Raül Romeva va estampar en la cara de Javier Garcia Albiol en un debat previ a les eleccions del passat 27-S, juntament amb la que deia “Vostès s’han petat la separació de poders”.
I no era pas una opinió, era la constatació de la realitat. Des de la majoria absoluta del PP no ha hagut aturador en la laminació constant de competències autonòmiques, re centralitzant el poder en la “Administración Central del Estado” per qualsevol via, sigui la utilització generalitzada del Real Decreto Ley, del desacreditat Tribunal Constitucional, de la (polititzada) Justícia Española, per l’ofec econòmic i/o per l’ incompliment de les lleis que obliguen al Gobierno de España.
Tot això no és exclusiu del PP (encara que és el partit sota les sigles del qual s’aixopluguen els nostàlgics de l’ Ancien Régime i dels seus llobatons -Nuevas Generaciones- educats en els ideals del Nacional-Catolicismo). També hi participa el PSOE que, víctima del seu complex de proletari perifèric, tant bon punt va tocar poder va evolucionar cap a posicions de “Señorito Andaluz” i, posteriorment cap a “Hombres de Estado” encara que per assolir aquest reconeixement per part de les famílies de les espanyes de blanc i negre el PSOE es va haver de desempallegar de la catalanitat del PSC i abandonar els carrers per instal·lar-se en els despatxos de les principals companyies multinacionals.
Per acabar-ho d’adobar, aquests antics partits ancorats en els més antics postulats polítics, necessiten mostrar-se contundents davant la “puissance” de Ciudadanos (C´s) -ara ja definitivament en castellà per amagar el seu “vergonyant origen català”-, partit prefabricat, resultat d’enginyeria política i fet de forma eclèctica per cobrir el ventall més ampli possible, com una mena de patxword de partits “Nacionales” que en ple estadi d ’Èdip matarà el pare -en aquest cas són dos els pares- per intentar assolir la corona política a Espanya.
En resum, EspaÑa camina poc a poc, però amb pas ferm, cap a la involució, dirigint-se a constituir un estat pre democràtic.
Així que el problema real d’EspaÑa es que es barallen entre franquistes, tardo franquistes i neo franquistes, tots partidaris del EspaÑa Una (impossible que hi hagin dues, el món no ho resistiria), EspaÑa Grande (però sense sortir de la península, que ja no queda res per conquerir i perdre després) i España Libre (encara que no se sàpiga exactament de què).
El problema per a Catalunya -a part de la no menor qüestió de ser terra conquerida- és que cada vegada que una dictadura té problemes interns d’imatge pública cerca un enemic extern.
I per als polítics de film en blanc i negre de la EspaÑa regressiva Catalunya és l’enemic exterior ideal.
Per això ho han intentat tot, junts i per separat, partint-se els papers i alternant els guions per tornar, finalment, a re presentar cadascú el paper que millor se’l dóna dins de la “Unidad de destino en lo Universal”.
Però res, la tribu d’indis que és el poble català (com diu la cançó de La Trinca)  resistia i contra atacava, anava fent el seu camí, aixecant-se després de cada cop que rebia, negant-se tant a ser sotmesos pel 7è. de cavalleria espanyol, com a que els convertissin en una curiositat ètnica en una reserva dins el poble espanyol (com el de Montjuïc) en el que poder vendre porrons de vidre bufat, càntirs de terrissa i ballar la dansa ritual de la tribu -la Sardana-.
En aquestes que, davant de la tossuderia del poble català, el general del 7è. de cavalleria espanyol va decidir escapçar el lideratge de la tribu neutralitzant el seu Molt Honorable Cap i altres membres del Consell d’Ancians.
De moment ho farien mitjançant un consell de guerra i després, si calgués expulsarien els indis catalans del seu territori i el repoblarien amb gent vinguda de les “extremadures” de la reconquesta per a anul·lar aquest collons d’identitat pròpia i tossuda.
Bé ho deixo, no sé en quin moment La Barrina s’ha perdut entre al realitat i la ficció.
O pot ser que no sigui ficció...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada